L’anorèxia no és un conte, és una realitat

Alba Marín, 3rC

L’ anorèxia és un trastorn alimentari en que es produeix una pèrdua de pes provocat per la pròpia persona i que porta a un estat d’inanició. L’anorèxia es caracteritza per la por a l’augment de pes i per una percepció distorsionada de la realitat, ja que les persones afectades es veuen grasses quan estan per sota del pes recomanat. Per això mengen menys o, en el cas de la bulímia, vomiten el que mengen. Aquest problema generalment comença en l’adolescència, entorn dels 12 anys, però la població més afectada es troba entre els 14 i els 18 anys.

Molta gent no hi dóna  gaire importància que se li deu, bàsicament pel fet que algunes persones ho fan per cridar l’atenció però en la majoria dels casos és un problema de baixa autoestima o un problema de la pressió social, de tots els anuncis o models que ens diuen com hem de ser.

És obvi que vivim en una societat que només valora el físic de les persones. On ens volen fer perfectes, on la bellesa ha d’estar relacionada amb un cos esvelt. I provoca molts problemes físics i psíquics a adolescents que, com a conseqüència no poden dur una vida normal. Tenim exemples de  blocs on adolescents  menors de 15 anys intercanvien consells, dietes, etc i fan carreres… per baixar el seu pes. Aquestes pàgines són molt perilloses perquè tenen lemes com: Porque la comida es como el arte, existe, pero solo para mirarla…; No somos muy comprendidas por la sociedad, pero sabemos que todas estamos en lo correcto.

Aquests problemes són molt difícils de solucionar perquè les noies d’avui dia no són conscients i tenen tota la informació al seu abast, informació que en aquest cas, no els beneficia. Hem d’estar alerta i ser nosaltres mateixos; nos ens hem de deixar enganyar i, si tenim problemas, no hem de dubtar a parlar amb els nostres pares, professors o amics.