El dur sistema educatiu coreà

Dàlia Sánchez 3rE

Actualment, Corea del Sud té un dels sistemes educatius més eficients del món i obté fantàstics resultats a totes les proves internacionals. Molts ens preguntem quin és el secret, però darrere d’aquest triomf, hi ha el dur esforç que han de fer els estudiants coreans dia rere dia per arribar a aquests nivells.

Per un estudiant coreà de la nostra edat, la jornada comença a les sis. Esmorza al cap d’una estona, amb tota la seva família, per després, a les set, dirigir-se a l’escola.  A les sis de la tarda acaben les classes, i li esperen entre tres i quatre activitats extraescolars, des de coreà a classes de guitarra, passant per anglès i matemàtiques. Cap allà a les deu, torna cap a casa i sopa. Fa un petit repàs a la lliçó i fa els deures, i a les onze, se’n va a dormir, després d’un cansat dia normal. L’endemà, tornen a ser les sis, i s’ha d’aixecar un altre cop per enfrontar-se al dia que li espera. I així serà cada dia.

Hi ha molts estudiants coreans que intenten portar-ho amb paciència. Tot i que els pares volen que els seus fills estudiïn alguna carrera que tingui futur, molts estudiants prefereixen seguir la seva vocació, tot i estar en contra dels seus pares. Això implica un esforç suplementari, i n’hi ha que no poden suportar-ho.

Aquest sistema ha provocat que en els últims anys les estadístiques de suïcidi hagin augmentat dràsticament. Molts joves, cansats de la pressió a què estan sotmesos, prefereixen perdre la vida. Molts altres, no tenen temps per pensar en el que un adolescent normal pensa: amor, nois i noies, amics… i viuen en depressió, només per estudiar i seguir estudiant, per d’aquesta manera destacar  per sobre la immensa multitud.

Creiem que aquest sistema educatiu té una part molt bona i una part molt dolenta. És evident que els nois i noies acaben l’educació obligatòria amb més coneixements,  només fa falta veure les qualificacions internacionals. També es cert que aquest model no seria sostenible en molts indrets donat que és molt impositiu. Per altra banda, trobem la part negativa. Aquest sistema no pensa en les persones: l’estrès que ha causat ha fet que molts adolescents sevsuïcidin.

Està demostrat que els alumnes, en general, aprenen d’una manera lenta però segura. El sistema coreà no es pas lent, és més metòdic i, si fem cas de l’afirmació anterior, aquest sistema educatiu no és el millor. El punt ideal seria l’entremig: un model eficient però pensant en els alumnes.

Sabies que…? 5 de cada 6 estudiants coreans declaren que són infeliços.