El fotògraf Robert Capa

Aina Buxaus i Núria Marín, 3rE

Com ja sabreu Robert Capa , que realment es diu Ernest Andrei Friedmann, va ser un dels corresponsals gràfics de guerra més famosos del segle passat.

Ell venia d’ una família jueva de Budapest. La seva mare  era modista , tenia el seu taller a casa i, mentre treballava,  Robert voltava per la ciutat. Així va conèixer a Eva Besnyo , que va ser qui el va iniciar en la fotografia.

Com molts altres joves, es va veure obligat a sortir del país quan va complir la majoria d’ edat, per causes polítiques. Es va dirigir cap a Alemanya , i després va anar a parar a París on va trobar una bona feina de reporter. Fotografiava les revoltes i mobilitzacions del front popular.

Robert tenia 21 anys quan va conèixer a Gerda Toro quan intentava  fugir del nazisme. Gerda Toro més endavant va esdevenir la seva companya sentimental i professional.

Sabies que va adoptar el nom de Robert Capa perquè les seves fotos eren refusades? Doncs, sí, i representava que era un suposat fotògraf americà. D’aquí ve la polèmica de qui dels dos va ser l’autor de algunes de les seves obres més famoses, el fotògraf americà o ell.

Al esclatar la Guerra Civil Espanyola Gerda i ell  decideixen viatjar a Espanya per cobrir els fets que hi succeïren. Durant la retirada de l’exèrcit republicà a la batalla de Brunette, Gerda Taro va morir quan el cotxe en que viatjava frenà bruscament per evitar xocar contra un tanc. Desgraciadament va sortir volant i va ser atropellada per aquell mateix tanc.

Robert Capa va estar present en fets tant rellevants com el desembarcament de  Normandia o l’alliberament de París.

Coneixes la companyia Magnum Photos? Per si no ho sabies, és una companyia de fotos que va ser fundada per Robert Capa amb l’ ajuda de Henri Cartier-Bresson, Rodger Vandiver i David Seymour. Aquesta prestigiosa agència s’ha mantingut fins a la actualitat.

Allà va fer una gran feina fotogràfica, i no tan sols d’escenaris de guerra sinó també en el camp artístic, on tenia grans amistats com Pablo Picasso, Ernest Hemingway o John Steinbeck.

L’any 1954 va rebre una proposta de la revista Life per substituir a un altre fotògraf al Vietnam, durant la primera guerra d’Indoxina.

Però malauradament, la  matinada del 25 de maig d’aquell mateix any, mentre acompanyava una expedició de l’exèrcit francès, trepitjà una mina sense adonar-se’n i morí, acabant així una exitosa vida en la qual sempre va fer honor a la seva famosa frase: “Si tus fotos no son lo suficientemente buenas es que no te has acercado lo suficiente.”

Anuncis