Lectura a la presó

Paula Martínez i Lluna Pallejà, 3rC

En aquest article li hem fet una entrevista a la Montse Flores, ja que va anar a llegir a la presó. Aquest tema ens interessa perquè és diferent, no hi ha gaire gent que tingui valor d’estar amb amb uns presos. També perquè pensem que és força curiós que la literatura serveixi per alliberar les persones. La Montse ens ha explicat les sensacions, els sentiments, el respecte que sentia mentre feia aquesta activitat. Ens ha respòs moltes preguntes que ens fèiem, i ens ha fet veure que tothom es mereix una segona oportunitat.

 Què va ser el que et va portar a llegir a la presó?

Vaig començar a fer un grup de lectura com a voluntària. M’ho van proposar des de l’Associació de Lectura Fàcil. Ningú hi volia anar i vaig pensar que era una oportunitat per  compartir el meu temps amb persones que ho necessitaven. Sempre he pensat que tots, absolutament tots, ens necessitem. Els voluntaris donem el nostre temps i rebem molt a canvi.

 Què senties mentres els llegies?

Em sentia feliç, sobretot perquè al principi de les sessions hi havia molts interns amb greus dificultats lectores, amb problemes de comprensió. Llegir en veu alta, fent les pauses adequades per assegurar-nos la comprensió, va ser molt gratificant. Molts interns era el primer cop que llegien. És al·lucinant quan algú et diu: gràcies, gràcies per regalar-me el teu temps i gràcies per ajudar-me a llegir. Això no té preu. Llegir ens ajuda a ser una mica més lliures i en un context penitenciari, encara més.

 Quin tipus de relats explicaves?

Llegíem textos en format Lectura Fàcil. La lectura fàcil es regeix per unes normes marcades per l’IFLA (Associació internacional de lectura fàcil). És un concepte que va començar cap als anys 30 als EUA i als països nòrdics. En veure que hi havia molta gent que no llegia per motius diversos, es van crear textos amb un format molt concret. Cada línia expressa un concepte, no hi ha llenguatge figurat i el nombre de personatges ha de ser reduït. La lectura fàcil aplica el concepte de democràcia lectora: l’accés de tothom a la informació. Hem llegit textos de diversos tipus. Des del diari d’Anna Frank, Romanç de Tristany i Isolda, L’home invisible, Onada de calor, L’aigua del Rif…

No senties cap mena de respecte?

Mai no he tingut por a la presó. No he volgut saber quin delicte havien comès els interns. Tots ens mereixem una segona oportunitat i jo no volia anar amb condicionants de cap tipus. Et puc dir que a la presó he conegut i valorat les persones pel que he rebut d’elles, que ha estat molt.

Com reaccionaven els presos?

Els presos esperaven el dia de lectura. Llegir és compartir. En aquell moment, el fet de llegir ens translladava a un altre món. Llegint aprenem, ens coneixem, interpretem el món, somiem… i podem viatjar lluny, molt lluny. Mira si podem viatjar lluny que en una hora podem sortir de la cel·la per tornar-ne a entrar… tot això a través de la màgia de la literatura.

Segueixes llegint? Si no, perquè ho vas deixar?

El projecte durava un curs escolar. Estava vinculat a l’escola d’adults de la presó. Al desembre vam rebre el premi de bones pràctiques en dinamització lectora amb la nostra experiència. Aquest curs vaig decidir fer un parèntesi perquè l’activitat ja estava engegada i la va reprendre la bibliotecària del centre. Em va fer por no poder combinar l’activitat amb la meva vida laboral i familiar. Durant el curs he fet col·laboracions puntuals de dinamització lectora. El curs vinent reprendré l’activitat i començaré la mateixa experiència al FCB però això ja és una altra història…

Anuncis