El Nobel de la Pau 2012 a la UE

Roger Ventura 3rB

Una mica d’història

Al 1867, Alfred Nobel va inventar la dinamita, un explosiu creat per la industria minera. Però, en contra de la voluntat de Nobel, es va utilitzar amb finalitats quasi únicament bèl·liques. Amb això, Nobel va aconseguir uns guanys molt importants, però li va generar un sentiment de culpa. Per això, en els seus últims anys de la seva vida, empès pel sentiment de culpabilitat, va donar tota la seva fortuna per crear la fundació Nobel perquè cada any premiés a la gent que treballés per millorar el món a través de diferents camps de la ciència com la Medicina, Química, Física, Literatura, Economia i la Pau al món. Aquets premis s’entreguen des de 1901.

Premio Nobel de la paz 2

Els últims premis

Els premis del 2012 són: en economia Alvin E. Roth y Lloyd Shapley,  Mo yan en literatura , Brian Kobilka y Robert Lefkoitz enmedicina Serge Haroche i David J. Wineland en física, John B. Gurdon i Shinya Yamanaka química (2012) i la UE en Pau per al Món.

El Nobel de la Pau

En aquest article parlarem del Nobel de la Pau, que s’entrega a la persona o entitat que ha fet el millor treball o la major quantitat de contribucions per la fraternitat entre les nacions, la supressió o reducció d’exèrcits o la participació i promoció de congressos de pau.

Aquest any ha estat lliurat el premi a la UE  perquè en les últimes 6 dècades ha contribuït a la reconciliació, la democràcia i la promoció dels drets humans arreu del món. També ha ajudat a transformar una “Europa en guerra” en una “Europa de pau i democràcia”.

No obstant això, la actual situació de crisi que travessen els països europeus amb les retallades i els polèmics rescats a les entitats financeres, les crítiques de la concessió del Nobel a la UE no es fan esperar.  Però el comitè de premis Nobel Noruec es justifica dient que han atorgat el premi a la UE per les seves contribucions a la pau, no tenint en compte  la seva actual situació de crisi.

Premi Nobel de la Pau2

L’ opinió

Jo crec que la UE es mereixia aquet reconeixement perquè es cert  que va ajudar  les víctimes de les guerres (com la 2ª Guerra Mundial o la Guerra dels Balcans) i va contribuir a la pacificació d’ Europa  i a la creació de la jove democràcia europea.

Però potser no era el moment de premiar amb el Nobel de la Pau a una Europa en crisi i amb el desprestigi que pateix la classe política. Actualment, les mesures d’austeritat imposades per Brussel·les i Berlín estan empobrint als ciutadans mes desfavorits dels països del sud d’Europa. Això contribueix a la indignació dels ciutadans i a la crispació entre els europeus. Per tant, penso que el reconeixement es just (l’esforç d’Europa per mantenir la unitat i la pau és evident) però totes les coses de la vida tenen el seu moment i lloc, i aquet cop el comitè de Premis Nobel  Noruec potser s’ha equivocat. No tant per manca de raons per donar-li a la UE, sinó pel moment.

Advertisements