50 anys de la rierada de Rubí: recordem-ho!

Judith Fernández i Nadia García 3rB

L’emigració

En les dècades dels 40, 50 i 60, moltes famílies procedents de l’Espanya meridional es veuen obligades a abandonar les seves terres fugint de la pobresa que va deixar la Guerra Civil i atrets pel miratge de la suposada riquesa de les terres properes a Barcelona, Terrassa, Sabadell, etc…

Catalunya va doblar la seva demografia durant el període de la dictadura franquista: va passar de 2.900.000 habitants l’any 1940 a 5.700.000 el 1975.

Rubí és una de les poblacions que es va desenvolupar per l’afluència de gent procedent d’altres parts del territori espanyol. L’arribada d’al·luvió va fer que la construcció de la ciutat no respongués a una planificació. I que la gent que arribava s’instal·lava al carrer amb mantes i on podien. Les cases sorgien a qualsevol lloc, amb elements constructius poc sòlids, amuntegades i sense ordre. Encara avui es pot veure a la nostra població cert desordre urbanístic i manca de planificació tot i que, als últims 25 anys s’ha intentat millorar i la ciutat té un altra aspecte.

La rierada

Un dimarts 25 de setembre del 1962, la comarca del Vallès Occidental, a Catalunya, va ser víctima d’una tràgica inundació: la més desastrosa de la seva història. La població més afectada va ser Rubí.

Rierada Rubí1

Les precipitacions van ser d’uns 200 l/m2 en molt poques hores. L’aigua va arribar uns 5 metres per sobre del nivell del sòl i amb una potència de 1750 m2 / s. La força i la quantitat d’aigua de la riera en arribar a Rubí es va duplicar i es va portar tot el que se li va posar per davant. La causa del desbordament de la riera va ser que a l’altura de les Fonts, la població anterior a Rubí, confluïen les aigües de dues rieres més: la del Palau i la de les Arenes.

A causa de la inundació van morir 1.000 persones, les cases van ser arrasades, sobretot les que estaven prop del riu. La gent intentava salvar saltant per les finestres però l’aigua les engolia. L’aigua desbordava amb fúria la llera de la riera arrasant L’Escardívol i la part baixa de Cant Fatjó, afectant a cases, indústries, fàbriques, ponts …

La reconstrucció

Quan va acabar tot allò, el govern de la dictadura va voler ajudar a la reconstrucció. Va venir gent estrangera i d’altres zones de la península i es van instal · lar a Rubí perquè llavors hi havia treball per construir de nou la part de la ciutat  arrasada per la inundació. Van trigar temps a refer les destrosses, però al final l’esforç va ser positiu.

Rieradas Rubí2

Des d’aquell succés, la riera l’han reformat adequadament perquè no torni a passar una desgràcia semblant, han canalitzat la llera per evitar desbordaments i van reconstruir el barri al qual li van posar el nom “25 de setembre” per recordar el dia de la riuada.

Podeu veure un avanç del documental “Després de les aigües” a https://www.youtube.com/watch?v=TjfWKIWqKhc

La memòria i els testimonis

El 25 de setembre del 2012 es va complir 50 anys d’aquell succés. Per això, volem contribuir a explicar els successos amb els testimonis d’algunes persones que van presenciar els fets d’aquesta catàstrofe: M. Teresa Franquet, la meva àvia.

Mª Teresa Franquet vivia on ara està el Bar del Patio. Allà  gairebé no va arribar la destrossa de la  rierada, però va veure molta gent marxar de les seves cases.

La meva àvia tenia 8 o 9 anys i estava una mica espantada pels  sorolls de la pluja, perquè la  gent corria pels carrers, perquè  les cases s’estaven destrossant i perquè no sabia molt bé què passava.

Rierada Rubí3

Explica que “en pocs minuts va caure tanta aigua que la riera vessava per tot arreu i tenía molta força .Les cases eren de construcció senzilla  i moltes  estaven al  mig de la riera. Van ser destrossades i arrossegades per l’aigua”.

La família de la meva  àvia es va quedar  dintre de casa seva i mirava amb por per les finestres. No acabaven  de saber què estava passant.  Al dia següent van sortir de casa i van veure la destrossa. Tot  estava tirat pel terra, i havia  gent  al carrer mullada i perduda. També hi havia gent atrapada perquè les cases els havien caigut a sobre. Tothom cridava i intentava ajudar a qui ho necessitava. “Va ser horrible veure  aquella catàstrofe”, comenta.

La meva àvia  coneixia a gent que vivia dins de la riera de Rubí, en aquelles cases que es van destrossar, però no els va tornar a veure mai més  perquè van morir.

Si voleu escoltar el testimoni de Lola Pont, cliqueu https://www.youtube.com/watch?v=zD18AqH9axY

També Juanita Méndez en parla a https://www.youtube.com/watch?v=4IUJSw5qr6A