Entrevistem a Tònia Boqué, professora del Duc

Èric Zaldívar i Marc Bernal 3rB

 Què sent ara en aquests moments que s’acaba l’etapa laboral de la seva vida?

Fa temps que hi penso que seré “rica en temps”, que començaré una nova dimensió del temps i de la vida, més tranquil·la, més amplia, més lenta i abocada cap al no rés. En resum sento una emoció existencial.

Tònia 2

 No li fa pena deixar l’ institut i el contacte diari amb nosaltres, els alumnes?

En quests moments les emocions estan per sobre de les qüestions racionals. La pena pot ser un pensament nostàlgic, positiu i transitori; per aquesta raó sentiré deixar als joves tant plens d’energia, inquietuds, nerviosisme, alegria….i us valoraré com persones que m’heu donat dinamisme, cansament i energia.

Què en penses dels alumnes d’avui, com voldries que fos l’alumnat ideal?

Bé, per rés canviaria els alumnes d’avui; si més no, el que canviaria és el model, l’estructura i el sistema educatiu que presenta moltes contradiccions i que  des de fa molts anys ens esgota. M’explicaré: des de la transició democràtica, el sistema educatiu ha sofert molts canvis de plans, de projectes, i lleis, i tanmateix els professors no hem estat consultats en els dissenys dels nous models educatius. Això fa que des de la nostra perspectiva l’escola no està prou adaptada a les noves circumstàncies, si més no, està mal adaptada a les noves tendències.

entrvista tonia

 Quines perspectives té de cara al futur?

– Apartar-se del rellotge de la vida laboral.  Serà un factor positiu deixar les presses, les hores, i l’estrès diari, les multes i el cotxe; en serà un altra cosa.

– Disposar de temps en una “nova dimensió” serà l’experiència en la que desitjo endinsar-me.

– Veure passar la vida des d’un altre perspectiva pot ajudar-me a fer noves reflexions sobre moltes coses, sobre tots els esdeveniments actuals que estan succeint aquí i arreu del món.

– Continuar aprenent de la gent i de la joventut.

– En quant a coses més concretes, no deixaré de dedicar part del meu temps a la música i al món dels audiovisuals que m’han acompanyat durant tota la meva vida i em donen molta alegria.

 Què en pensa de les noves tecnologies en l’ensenyament? Cap on anem?

Les noves tecnologies han estat les que han ocasionat els grans canvis econòmics, socials i culturals d’ara i ens han portat a un món globalitzat.

L’educació ha d’aprendre de les noves tecnologies la seva utilitat com a eines d’aprenentatge, informació i de coneixements; són instruments bàsics en el decurs de la vida instructiva de les persones d’avui.

Ara bé, voldria fer una puntualització, penso que la utilització massiva de les noves tecnologies està produint uns efectes nous. Els positius són evidents:  més benestar, més serveis, més qualitat de vida,més informació, immediatesa,  etc. Però els efectes negatius en els Joves ara són delicats.

Les noves mentalitats dels adolescents tindran que resistir a:

-Els embats dels CONSUSMISME, el desig de tenir , el consum de béns i d’il·lusions, l’embat de les imatges -objectes sobrevalorats- i l’embat de l’excessiva immediatesa, de la seva adicció i dependència que els fa més vulnerables.

-Donat tanta resolució i rapidesa els joves hauran d’aprendre a reflexionar, a madurar, a respectar i a tolerar tot allò que ens aporta les noves tecnologies.

-Coneixements, informació, i més cultures diverses (pluralitat i diversitat…) per no caure en els paranys de la frustració, de la violència, de la indiferència, de la renuncia a la curiositat, ni tampoc a la de la comoditat, als convencionalismes  i al sedentarisme.

-L’Escola ha de ser el lloc on s’ajudi als alumnes a no renunciar a l’experiència activa del coneixement, de l’aprenentatge, del dret a opinar, de la reflexió, el debat i el diàleg que li proporcionen les aules.

El paper de contrapès cultural ha de venir de la família, dels llibres (biblioteca) i de l’escola; sobretot aquesta, per despertar consciències adormides, per donar valor a les paraules i a les idees, amb la finalitat de ser més lliures i  construir una societat millor.

Tonia 3

 Què pensa del moment actual que s’està vivint aquí a Catalunya?

La crisi econòmica que ja fa uns anys  ens està colpint ha fet esclatar l’escenari agitat  actual. El territori espanyol  està format per Regions Autonòmiques i ara estan apunt d’esclatar. El cas català n’és un exemple ja que fa molts anys les relacions polítiques del govern central i la Generalitat no han funcionat.  Han mancat cooperació, coordinació, comprensió i també han produït en la societat catalana sentiments de frustració i irritació (exemples recents són les retallades de l’Estatut de 2006 i la del pacte fiscal 2012).

Aquesta insatisfacció  ha portat  manifestacions de la ciutadania que reclama  noves formes d’estat i  el dret a decidir. La manifestació de la diada de Catalunya planteja un sentiment molt generalitzat de que la convivència de Catalunya i Espanya està esgotada, que s’han de crear nous camins per sortir de tanta intransigència, incomprensió i negativitat.

Els polítics han de parlar, pactar, negociar, aclarir a la ciutadania les propostes perquè hi ha un sentiment d’allunyament entre la ciutadania i els polítics, per la seva manca resolutiva i la mala gestió dels problemes.

Són molts els missatges que ens arriben – a través  de mitjans de comunicació-  de rebuig,  alarmisme i de por; hi ha opinions pujades de to, però també hi ha força, il·lusió, i consentiment de molta gent que demana el dret a decidir. Soc plenament conscient que el camí a seguir en tot aquest procés és difícil però penso que no hi ha marxa enrere. Ens espera una etapa interessant que penso que serà històrica .

Anuncis