Animals i mitologia

Óscar Rodríguez 3rC

Tots coneixem els típics animals de granja, els cavalls, porcs, vaques, etc. Però saben què és un Basiliscus plumifron? O un Attacus atles? Aquests animals són poc comuns i tenen unes característiques especials que els han portat a tenir diferents noms relacionats amb la mitologia clàssica. Fitxeu-vos en aquests que expliquem a continuació.

argonauta argo[1]

L’ Argonauta argo és una espècie de cefalòpode que viu en aigües tropicals. La femella mesura 20 centímetres i té vuit llargs braços dels quals dos secreten una petxina espiral molt fina on es mantenen els ous. El mascle és fins a 20 vegades més petit i no té petxina. El seu nom fa referència als herois de la mitologia grega que van viatjar a la nau Argos a la recerca del “velló d’or”, una mena de carner daurat que se’n va endur tots els nens de la ciutat d’ Orcomen (Grècia). Curiosament, algunes institucions o programes utilitzen el nom d’ Argó, com per exemple el programa ARGO de transició entre l’educació  Secundària i la Universitat  que lidera la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Per cert, el nostre institut hi participa en aquest programa.

Harpia harpyja[1]

Harpia harpyja és el nom d’un ocell rapinyaire considerat el major ocell depredador actual. Viu als espessos boscos tropicals de Sud-Amèrica, el seu cap està coronat per una cresta grisenca molt característica la qual pot aixecar. En ser tan difícil de veure, rep el sobrenom d’ “àguila invisible”. El seu nom prové de la paraula grega Harpe, que en la mitologia grega s’usava per descriure un monstre cruel, volador, amb afilades urpes, rostre de dona i cos de gallina. A partir de les llegendes, el nom Harpia es sol atribuir a les dones cruels i de geni salvatge.

Attacus atlas[1]

Attacus atles és una mena d’arna de les selves de Malàisia que pot arribar a mesurar al voltant de 30 centímetres d’ample per uns 25 de llarg. El seu propi pes fa molt difícil que voli i per això es desplaça aprofitant els corrents d’aire. El seu nom, Attacus, significa “cap de serp”, en referència a l’extensió de les ales, que tenen una semblança amb un cap de serp. El nom Atles es refereix al gran tità de la mitologia grega que sosté sobre les seves espatlles la volta celeste.

Basiliscus plumifron[1]

Basiliscus plumifron, o basilisc verd, és un llangardaix americà que és capaç de córrer sobre l’aigua a 12 km / h per escapar dels seus predadors. El petit rèptil verd, de 80 centímetres de longitud, exhibeix sobre el cap i l’esquena una vistosa cresta que li dóna aspecte de drac. El seu nom prové d’un animal mitològic grec, el Basilisc, un gall amb quatre potes, grans ales espinoses i cua de serp.