El dopatge

Irene Sánchez 3rE

Podem definir l’esport com la relació amb una activitat física, ja sigui com un joc o una competició, lligada a un conjunt de regles i normes. Quan l’esport és de competició, prèviamente es necessita haver entrenat molt i haver treballar força. Però, ultimament es compleixen aquestes normes?

En l’actualitat, els esportistes intenten batre unes marques tan bones que estan per sobre de les seves capacitats, i fins i tot utilitzen substàncies o mètodes prohibits per millorar els seus resultats esportius, i fer-se famosos i coneguts.

El dopatge Lance Amstron

Per prevenir aquestes infraccions, existeixen diverses entitats que treballen contra el dopatge, tant a nivell estatal com l’A.E.A (Agencia Estatal Antidopatge) com a nivell mundial, com l’A.M.A (Agència Mundial Antidopatge).

Moltes vegades podem veure casos d’esportistes famosos que han utilitzat métodes ilícits i els han descobert, com a Lance Amstrong, exciclista professional d’Estats Units. Va guanyar 7 Tours de França, i després de demostrar que s’havia dopat, els li van retirar al 2012.

Però la majoria de vegades, la corrupció en l’esport arriba fins a límits indetectables, i hi existeixen mètodes que no es manifesten en les proves que es fan als esportistes abans de le competicions, com les transfusions, on els atletes s’extreuen sang i la conserven fins que tenen alguna prova física i aleshores se la tornen a injectar, tenint més energies que la resta.

La meva conclusió és que en aquests últims temps l’esport està ple de corrupció i realment no veiem les veritables capacitats dels esportistes, perquè encara que no es dopin, sí que prenen un munt de vitamines, productes energètics i altres additius que sobrecarreguen les seves energies i forçes normals. I d’altra banda, les informacions sobre el dopatge dels esportistes és poc educatiu i engrescador. Per això hem de demanar entre tots que s’imposi l’ètica esportiva: l’esforç i la competició neta i honesta.