La ballarina Tamara Rojo, un exemple de tenacitat

Inés Gutiérrez 3rD

Tamara Rojo és canadenca i els seus pares són espanyols. Va néixer a Mont-real, l’ any 1974. És la millor ballarina del món de dansa clàssica; avui dia encara es dedica a ballar però sobre tot es dedica a la direcció  i promoció de les noves promeses del ballet. Sempre ha dit que ballar és la seva vida i ara està al final de la seva carrera com a ballarina, però no obstant això encara no ho ha deixat. Està molt interessada en ensenyar a  les joves noies que estan començant el seu camí.

Tamara Rojo

Tot va començar quan tenia 10 anys, a la prestigiosa  escola de Victor Ullate. Allà va donar els seus primers passos, on va romandre des del 1991 al 1996.

Uns anys més tard, va entrar a l’escola Scothis National Ballet de Londres,  amb la invitació de Samsova. Aqui va fer grans espectacles internacionals dels quals podríem destacar els següents: El lago de los cisnes, El cascanueces, La Sylphide i Cranko’s de Romeo y Julieta. Amb aquets  espectacles el Coliseu es va emplenar al màxim.

Sir. Anthony, la va fitxar per ficar-la dintre del Royal Ballet of Dance. És una de les institucions de ballet més famoses de tot el món. En aquets moments ja es veia que Tamara tenia un gran futur com a ballarina. Aquí va ballar El ball de Giselle, on després del seu debut al Covent Garden, va ser la principal ballarina del Royal Ballet.

Tamara ara té 39 anys, continua ballant i és la directora del National Ballet.

Durant el seu recorregut ha participat en events, ha guanyat premis, ha inaugurat centres. La seva carrera ha sigut molt completa i emocionant:

  • Inauguració  del Centro Cultural Municipal Tamara Rojo
  • Tamara Rojo, premi Fundació Santander a las Relacions Hispano- Britàniques
  • Premis MH (dona avui).
  • Al 1994  va guanyar la medalla d’ or en el concurs internacional de dansa de París, i un premi especial del jurat.
  • El Premio Príncipe de Asturias de las Artes
  • La Medalla de Oro de Belles Artes

Des de petita Tamara ha treballat per arribar a ser la gran ballarina que és. Si hem decidit parlar-ne ha sigut perquè és un exemple d’esforç i de superació. Avui ens manquen exemples com aquest. Això ens demostra que si volem fer alguna cosa, si tenim il·lusions i projectes, hem de treballar de debó. Tindrem que superar moments difícils, però si estem decidits a aconseguir els nostres objectius, estarem motivats per fer-ho. Moltes vegades oblidem que les motivacions neixen de nosaltres mateixos.

Anuncis