Narració “El programa no acaba quan acaba la música sinó quan l’error és derrotat”

Judith Serrano 3rD

Relat

El programa no acaba quan acaba la música sinó quan l’error és derrotat

Falta una patinadora perquè et toqui, sents com si el món et caigués a sobre, però penses: “porto tota la temporada lluitant per arribar aquí i fer-ho el millor possible. Ara no em puc rendir”. Intentes no posar-te nerviosa però, creu-me, és impossible. Mentrestant, intentes relaxar-te i la patinadora que anava davant teu ja ha acabat. Abraça a la seva entrenadora i aquesta li dona un petó.

Relat

Et toca, es ara. Diuen el teu nom per un altaveu, surts a la pista i les teves amigues t’animen i et piquen de mans amb totes les seves forces, perquè sentis que elles estan amb tu. Et col·loques al principi del teu ball, estàs molt nerviosa. La música sona i tu et deixes portar per ella, fas els estils i seguidament has de fer un salt. Et centres, penses en tot -en els braços, en el recorregut de la cama lliure, en la pujada amunt, en el gir..- i és just en aquell moment quan sents que voles, que no hi ha ningú en la pista, que ets tu i prou, que tothom et mira. Alguns desitgen que caiguis, uns altres t’animen des de la graderia perquè clavis el salt, encara que tu no els escoltes.

Segueixes patinant.  Ara toca una pirueta;  prefereixes fer salts perquè se’t donen millor, però saps que es obligatori fer-les i ho intentes fer tot el millor que pots; acabes i fas la sortida. Saps que podria haver-te sortit millor, però es un campionat, estàs nerviosa i les cames et tremolen.

Fas tres o quatre estils i vas directa a fer el combinat. La teva entrenadora t’ha posat un combinat de cinc salts perquè confia en tu i sap que ho saps fer. El primer salt el claves, i els dos que venen darrera també. Només et falten dos, però sents que al teu cos li comença a ser difícil saltar. Busques totes les forces i penses que vols anar a per totes i que les teves amigues i la teva entrenadora confien en tu.  Sembla que ho facis per la gent que t’estima, però realment ho fas per tu. En l’últim salt et faltava una mica de volta, però el claves.

Ara toca la tira de passos. Aixeques el peu esquerre i esperes no posar-lo al terra perquè si el poses l’hauràs de repetir i saps de ben segur que no et donarà temps d’acabar el ball. T’impulses, aixeques el peu, i després d’haver fet dos girs el poses. L’has cagat!. Continues com si res, pensant que no s’hauran adonat, però mires la cara de la entrenadora i te n’adones. Veus que si, que s’ha notat. T’espaviles i continues amb el teu programa; ara toca un salt.

Després d’haver fallat la tira de passos, en el teu interior hi ha molta ràbia i què millor que aprofitar-la, no?.  Com era d’esperar el claves, però encara que ho sabessis fer, era d’esperar perquè després d’haver fallat alguna cosa hi fiques més ganes i dius: “aquí estic jo!”.

L’últim integratiu, una pirueta; no pots més, respires molt ràpid perquè estàs molt cansada. De cop te’n recordes, has de repetir la tira de passos, és a dir has d’anar encara més ràpid perquè et doni temps. Fas la pirueta el més ràpid que pots, la sortida i directa a repetir la tira de passos. Et centres, ara no pots fallar, intentes sentir la música per deixar-te portar, però et comences a adonar, que s’està acabant la música. Intentes aconseguir-ho, però no et dona temps. A mitja tira de passos la música s’ha acabat. A tu t’és igual perquè vols acabar el ball, acabes i fas el final a terra.

Estàs feliç, podria haver-te sortit millor, però ara ja està fet, has fet el que has pogut. T’aixeques del terra i vas al mig de la pista per saludar. De reüll veus a la teva família i a les teves amigues de peu a la graderia i a la teva entrenadora mirant-te amb un somriure d’orella a orella. Els jutges parlen per saber la puntuació que et donen, però a tu t’és igual. Ho has fet el millor que has pogut; aquesta és la millor satisfacció. Acabes de saludar i vas cap a la teva entrenadora i li dones una abraçada com dient-li que és gràcies a ella el que has aconseguit . I ella et diu a l’orella: “el programa no acaba quan acaba la música sinó quan l’error es derrotat”.

Anuncis