El síndrome d’Asperger, un transtorn de l’autisme

Emma Heredia i Carla Nacher 3rD

El síndrome d’Asperger és un trastorn sever del desenvolupament que porta una alteració neurobiològica  que afecta al processament de la informació. Les persones amb síndrome d’Asperger tenen un aspecte normal. La seva intel·ligència també és adequada i fins i tot pot arribar a ser superior a la mitja. Tenen un estil cognitiu (acció de conèixer) particular i solen tenir habilitats especials.

Síndrome d'Asperger1

Aquest síndrome afecta de forma diferent en cada persona. El que tots els afectats tenen en comú és la dificultat de relacionar-se, sobretot amb persones de la seva mateixa edat, l’alteració dels patrons de  comunicació no verbal, interpretacions estranyes dels sentiments i emocions del demés i d’ells mateixos, dificultats d’estudi, interpretació literal del llenguatge, mala organització i planificació. Tenen canvis de ritme en les converses perquè se’ls altera l’entonació, el volum i el timbre de veu. La majoria d’afectats tenen dificultats en la coordinació motora.

El síndrome d’ Asperger es troba en els TEA (Trastorns de l’Espectre Autista) però és manté distingit del autisme clàssic.

Història

Aquest síndrome d’Asperger va ser escrit per primera vegada per Hans Asperger, el qual va fer un article (1944) descrivint les característiques dels nens. Va presentar diversos casos de la malaltia els quals eren semblants a les de l’autisme ( Kanner, 1943).

Hans, va trobar que tots els casos que trobava era en nois i no pas en noies. Va reconèixer que el síndrome es desenvolupava amb la edat i que els símptomes i problemes creixien.

Més tard, Lorna Wing al 1981 va reviure l’ interès per aquest síndrome, escrivint en una revista de psiquiatria i psicologia.

Tractament

Per establir un pla de tractament i millorar l’estat anímic i social dels afectats cal que els pares i professors col·laborin:

– En els nens i joves ha d’ utilitzar ajudes visuals en l’ensenyança, establir programes educatius específics.

– Assegurar un ambient tranquil i evitar els canvis inesperats.

– Descompondre les tasques en passos més petits.

– Oferir oportunitats perquè facin eleccions perquè els costa decidir.

Advertisements