La risoteràpia i els seus beneficis

Neus Cara, 3rB

La risoteràpia és una tècnica o estratègia psicoterapèutica que està destinada a millorar l’estat físic, psicològic i/o d’estrès mitjançant el riure. Tot i que no es pot considerar pròpiament com a teràpia, ja que per sí mateixa no cura malalties, quant una persona riu genera una substància que és benèfica per a l’organisme de  cara a diferents malalties: les endorfines.

Risoterapia1

Per tant, recomanen riure pels beneficis que produeix en les persones. Entre d’altres, s’ha demostrat científicament que quan una persona riu de veritat, el seu cervell allibera serotonina, una endorfina que té efectes calmants i analgèsics. També  afavoreix la producció i alliberament de substàncies com la dopamina, que ens anima. O l’adrenalina que ens fa més receptius i creatius.

S’han realitzat experiments científics amb pacients cardíacs, demostrant que el riure ha sigut saludable pel cor i per la salut en general. També s’han realitzat estudis que diuen que quan una persona riu amb freqüència, la activitat del seu sistema immunològic augmenta, especialment en la producció de les cèl·lules que de manera natural maten les cèl·lules infectades per virus i cèl·lules cancerígenes.

Tanmateix, els avantatges de la risoteràpia són molts, i entre elles en destaquen la disminució de la percepció del dolor,  la disminució de l’estrès i l’insomni, la millora de la funció pulmonar, la reducció de l’ansietat, i també ajuda a solucionar alguns problemes dermatològics.

El riure al llarg de la història

La risoteràpia no és pas una tècnica nova, ja des de fa milers d’anys es coneixen els beneficis que el riure produeix a la salut de les persones. Van ser molts els filòsofs i els escriptors que des de la antiguitat han publicat els avantatges del riure.

risoterapia2

Quan es va començar a utilitzar la risoteràpia com a tècnica curativa, es creia en el poder que tenia per influir en el cos, sobretot en els estats d’ànim, els quals són una predisposició favorable per a la curació del cos.

En algunes tradicions, a països com per exemple a la India, creuen en l’ espiritualitat que proporciona el riure, i també el consideren un mètode de meditació pel fet de que ajuda a exterioritzar sentiments.

A la Xina els taoistes ensenyaven que només un simple somriure assegurava la salut, la felicitat i la longitivitat. Es creia que la salut d’una persona era proporcional a les vegades que reia durant el dia.

De la mateixa manera, en l’Islam podem trobar en el seu llibre sagrat la frase dita pel profeta Mahoma: “El que fa riure als seus companys, mereix el paradís”.

El mateix Aristòtel, ja fa milers d’anys, va descriure el riure com un “exercici valuós per a la salut”.

Durant la Edat Mitjana un dels moments més importants era l’actuació dels bufons durant els menjars amb la finalitat de produir el riure en els presents, amb el que s’aconseguia una millor digestió.

També hi ha llibres antics que diuen que el riure é s el millor mètode per eliminar l’ego, ja que tot comença per saber riure’s d’un mateix. Aquest és l’origen d’un bon sentit de l’humor cap a l’exterior. Així, doncs, no deixem de riure mai……!!!