Entrevistem Francesc Santolaria, professor del Duc, per la seva novel•la Per més temps que passi

Rosa Santos i Gala Checa, 3rB

  • Et volem entrevistar perquè acabes de publicar el teu darrer llibre de ficció, Per més temps que passi. Però som molt curioses i volem saber més coses de tu.

 Santolària1

  • A quin any vas néixer i a on?

Vaig néixer el 1963, a Barcelona.

  • A on vas viure de petit?

Vaig viure al centre de Barcelona fins als 12 anys; després he viscut a altres barris de Barcelona i a altres municipis.

  • Segurament, ets una persona amb inquietuds. Quan et vas adonar  que escriure era la teva afició?  

Ja de petit, a part de llegir, escrivia cosetes i després, a partir dels 15 anys, vaig començar a escriure poesia, contes… Recordo tenir des de sempre la inquietud d’escriure.

  • Què et va impulsar a fer-ho? Com et vas iniciar en l’escriptura?

El que t’impulsa a escriure no ho saps ben bé. Et ve de gust, t’agrada, t’anima. Els primers lectors t’ajuden a seguir escrivint i llavors entres en aquesta roda, de tenir el fet d’escriure com un hàbit.

  • Volies ser escriptor des de petit?

No. Ni tan sols ara, no em definiria estrictament com a escriptor. És una activitat que m’agrada però no com una vocació que tapa altres inquietuds personals i professionals.

  • Quin va ser el primer llibre de ficció i quan el vas escriure?

 La primera novel·la es deia Ombres d’estiu i la va publicar  l’editorial Columna el 2004. L’havia escrit els dos anys anteriors.

  • Creiem que tractava sobre el descobriment d’un assassinat. T’agrada el tema de l’intriga?

La veritat és que,  a mesura que anava pensant en la novel·la, tot els elements em portaven a una trama de misteri. La novel·la arrenca amb un cas de desaparició i la troballa d’un cadàver, al llarg del text es va veient si és un assassinat o no.

  • Quins autors t’inspiren?

Altres lectures em poden servir de referència, però no exactament d’inspiració. M’agraden autors de gèneres diversos, però no tinc cap autor preferit, de capçalera.

  • Els teus personatges estan inspirats en la teva vida quotidiana (amics, familiars…)?

Sí, sempre jugues una mica amb l’experiència viscuda i a la vegada amb la imaginació. No hi ha personatges que corresponguin a persones concretes, sinó que he agafat una mica d’aquí i d’allà.

  •  Ara mateix estàs escrivint un altre? Quin és el tema, si es pot saber?

De moment, com que hem acabat la difusió de l’última novel·la,  necessito una mica de pausa. Per tant, ara estic “escrivint” sense escriure, donant forma a idees en el meu cap.

  • Quan creus que l’acabaràs aquest llibre?

Doncs no se sap mai. Com que corregeixo molt, llavors  pot ser que torni enrere tot i tenir força pàgines escrites.. i me les replantejo. D’altra banda,  normalment combino històries paral·leles, de vegades en començo una i l’altra la tinc in mente. Pot ser que la història següent tingui també intriga, que la plantegi a mitjan del segle XX …. Hi estic pensant.

Santolaria2

  • Quins dels teus llibres t’agrada més o penses que és el més especial?

No m’agrada cap en concret, tots m’agraden per igual. En el seu moment  cada llibre responia a una inquietud, o a un encàrrec, en el cas d’un parell de monografies històriques. Així que en el seu context cada obra era important. No sobrevaloro ni infravaloro cap.

  • Recomanaries aquest llibre als alumnes? El poden llegir i creus que s’ho passarien bé?

Quan una persona publica representa que és perquè vol comunicar  alguna cosa i creus que el treball és digne.  Aquests projectes els recomano als lectors en general que s’hi vulguin acostar, inclosos els alumnes.

  • Tens alguna anècdota important a la teva vida?

Que me’n recordi d’entrada, no. De coses que m’he imaginat que van passant a la novel·la, i després han passat a la vida real d’una manera aproximada, això sí. És molt curiós llegir als diaris un fet que has imaginat, i que en alguns casos has descartat perquè no semblava versemblant del tot.

  • A part de treballar com a professor d’història a l’institut, fas alguna cosa més?

A part de la vida familiar i d’escriure, també col·laboro amb entitats diverses. A través d’una d’aquestes entitats participo com a redactor d’una revista local.

  • Sabem que has escrit també llibres d’Història,  de divulgació.. Quin és el llibre que ha tingut més èxit dels que has escrit?

El que es va difondre més a escala local va ser un llibre d’història de dimensions grans i il·lustrat que em va encarregar l’ Ajuntament de Molins de Rei i que es va publicar per celebrar els 150 anys de la Fira de la Candelera. També va tenir força difusió i bona acollida el llibre que vaig publicar sobre els “Fets de Cu-Cut!”, que van passar  l’any 1905 i que em va editar el 2005  Meteora, la mateixa editorial que ha publicat ara  Per més temps que passi.

 Doncs, moltes gràcies i felicitats per la teva nova novel·la!!!