Desigualtat de gènere

 Irene López i Sara Estalella, 3r

 Per desigualtat de gènere ens referim a les diferències d’ oportunitats que tenen homes i dones per accedir a béns i recursos, com la salut, l’educació, l’habitatge i el treball. I també ens referim a la manca d’autonomia personal, d’accés a la informació, a la presa de decisions, i a la presència i visibilitat pública.

Desigualdad de género 2

 Tipus de desigualtat

 Les discriminacions poden servir tant per beneficiar un grup social com per perjudicar-lo, però en la societat de què formem part, les dones han patit més discriminacions negatives, és a dir, un tractament desigual amb conseqüències perjudicials per elles.

 Actualment, en el món occidental, el marc normatiu preveu la no-discriminació per raó de sexe. No obstant això, segueixen havent discriminacions envers les dones. Per exemple, poden perdre el treball si es queden embarassades.

Desigualdad de género 1

 La perspectiva de gènere: una aproximació teòrica plausible

 Els homes i les dones són, és obvi, diferents. Des del punt de vista de la natura, els homes i les dones tenen les seves característiques pròpies. Però des del punt de vista dels drets, totes  les persones -homes i dones- són iguals. Quan es parla de discriminació de gènere ens referim doncs a les diferències d’ oportunitats pel fet de ser dona.

 Una situació insostenible

 La desigualtat de la dona envers l’home a Barcelona i a Catalunya és una realitat sagnant. Les dones catalanes dediquen prop de 2 hores més a feines de la llar que els homes. 3 de cada 4 persones que treballen a temps parcial a Catalunya són dones i practicament la totalitat d’excedències laborals per tenir cura de fills a Catalunya (96%) o de familiars a Barcelona (84%) tenen rostre femení.

Desigualdad de género 3

És precissament en l’àmbit laboral i salarial on les diferències són més importants. Les xifres d’atur són similars però es disparen en el cas de les dones quan parlem d’atur de llarga durada i molt llarga durada. Hi ha, a més, un 26% de diferència de salari mitjà, i un 16,5% de dones assalariades afirma haver patit una discriminació per raons de gènere.

Com veiem, hem de seguir lluitant perquè les dones no siguem discriminades. Tot i que la igualtat és al paper, ja sabem que a la pràctica no és així.